Paraules des d’Uganda: 1ª part – “Fantàstic”

-Això és fantàstic!

No recordo exactament a què m’estava referint quan vaig dir això, però tinc molt clar que es tractava d’una cosa simple i ordinària, tal com una torreta bonica amb una planta petitona al seu interior. Sense flors.

Per suposat, jo no parlava seriosament.

-Això no és fantàstic. Bé, sí, és agradable, però no fantàstic. Hauries de reservar aquesta paraula per a les ocasions especials- va contestar en Derick. Em va parlar amb aquell somriure radiant tan propi d’ell, tot i les quatre o cinc hores que va haver de passar-se conduint per dur-nos a les cascades de Sipi, un lloc preciós d’Uganda a prop de la forntera amb Kenya. Havíem decidit passar allà el cap de setmana per poder recuperar-nos d’una setmana de feina molta intensa. En Derick no tenia l’obligació d’acompanyar-nos, però així i tot ho va fer de molt bon grat.

Aquells que érem a la seva vora vam arrencar a riure. En teoria, les ocasions especials són com la pluja al desert: excepcionals i molt preuades. No obstant, gairebé totes les situacions imaginables eren especials per al nostre amic Derick: un matí càlid era fantàstic, tenir un bon dia era fantàstic, jugar a cartes era fantàstic, llegir un llibre era fantàstic, una becaina era fantàstica, una anècdota ximple o divertida era fantàstica, que t’agradessin els avocats era fantàstic, que li prometessis que repetiries plat durant el sopar era fantàstic, dir-li adéu perquè marxaves a treballar era fantàstic. Per a nosaltres, l’afirmació d’en Derick no era res més que una divertida contradicció en aquell moment. Amb el pas dels dies ens vam adonar de com de fantàstica -sí, fantàstica- era la seva filosofia de vida.

An awesome moment at Sipi Falls with Derick and some of the volunteers of Petits Detalls.

Un moment fantàstic amb en Derick i alguns dels voluntaris de Petits Detalls a les cascades de Sipi (Foto: Santiago López).

Vam conèixer en Derick rere un dia i mig de viatge des de l’aeroport de Barcelona fins a Iganga, una població d’Uganda situada a uns 40 km del Llac Victòria. Estava a la recepció de l’hotel Ntinda Valley, on ens allotjaríem durant les tres setmanes de voluntariat amb Petits Detalls, l’ONG que ens necessitava per ajudar-los a millorar la qualitat de Tabingwa, una escola de primària pública amb 800 alumnes i que es trobava en un districte molt pobre que teníem a tocar: Luuka.

Al cap d’uns quants dies, en Derick es va convertir en algú més que simplement el jove de 24 anys que portava la direcció de l’hotel Ntinda. No només per a nosaltres, sinó també pels membres d’Ohana, una organització integrada per una família de dentistes que tenien l’objectiu d’apostar per la salut mental a tot el continent africà, també albergats a l’hotel. En Derick esdevingué el nostre amic, un col·lega amb qui esclafir rialles després d’una dia molt dur o bé quan ens decebia adonar-nos que les nostres passes en el projecte de l’escola no avançaven tan de pressa com havíem previst abans de començar el viatge.

D’una manera o una altra, en Derick va passar a ser un membre més del nostre equip, aquell amb la “responsabilitat” de reomplir les nostres ments amb l’optimisme necessari per poder fer front els reptes de l’endemà. Un copet amable a l’esquena, una encaixada de mans a l’estil ugandès: llarga i ferma, un somriure ampli que sempre precedia un “com estàs?” ben melòdic, i aquell mot superb, poderós i inspirador amb el que sempre rubricava qualsevol cosa que se li explicava: “fantàstic”. No ens calia res més. De fet, va ser tot un regal quan vam començar a compartir amb ell les nostres habituals converses del capvespre. Sempre tenia quelcom divertit o commovedor per explicar-nos. Quelcom fantàstic.

La vida a Uganda és més dura del que jo mai seré capaç d’entendre. Per descomptat, en Derick ha tingut molta més sort que milers de compatriotes seus perquè va créixer en la si d’una família amb prou recursos per pagar-li uns bons estudis. Amb tot, el nostre amic cada dia ha de fer un pols amb una llarga jornada de treball per tal de mantenir el negoci i poder ajudar els seus germans petits a aspirar a un futur prometedor. Oblidem-nos de dormir fins dos quarts de quinze. I res de fer vacances, és clar. Això ha estat sempre així, fins i tot quan era una criatura. Com a molt, algun dia lliure.

Així i tot, ell troba que la vida és fantàstica. En Derick és prou valent per apreciar la bondat que s’amaga al seu voltant, i prou generós per compartir-la, per contagiar-la, perquè sap molt bé quina cara té el patiment, fins a quin afebleix el país i com d’important és tenir present que cada minut és una oportunitat per millorar.

-M’agrada aconsellar a la gent. M’agrada canviar alguna cosa de les seves vides, sense importar-me si el canvi és gran o petit. Mira, us posaré un exemple: de tant en tant m’agrada anar a les escoles a fer xerrades als alumnes per motivar-los a ser més forts i millors persones. Algun dia podré viatjar a Europa, i llavors estudiaré un màster que em permeti ajudar millor a la gent quan torni a Uganda. Sí, aquest és un dels meus projectes més ambiciosos- ens va explicar una vegada.

La filosofia d’en Derick no vol enaltir la figura del superheroi, sinó la de l’ésser humà ordinari. Com ens va passar a qualsevol de nosaltres, en Derick es va entristir el darrer dia que passàvem a Uganda. Però mentre alguns evitàvem mirar de fit a fit la nostàlgia, ell va acceptar la seva presència sense espantar-se massa. Si ella estava allà era degut a la fantàstica amistat que ens havia unit, així que ser capaç d’expressar la importància que per ell tenia aquest vincle era igualment fantàstic.

Ha passat una setmana des que vam tornar del nostre viatge de voluntariat. Ara que he pogut endreçar una mica els meus sentiments, la perspectiva em permet afirmar que hem gaudit de moltíssimes ocasions especials. Un munt d’anècdotes fantàstiques que ens fan ser conscients del gran amic que és en Derick. Un munt de tasques pendents a Tabingwa que ens empenyen a seguir treballant en el projecte amb Petits Detalls. Un munt de records significatius dels que tant n’hem d’aprendre.

4 thoughts on “Paraules des d’Uganda: 1ª part – “Fantàstic”

  1. Derick Natwaluma Agaba

    I can feel the sound of tears and the sound of love beating in my heart. Knowing who you are. Is the best thing in this world. Tranforming yourself is the way to go. Thanks for all your love. I will never miss a sigle day without thinking about these beautiful people. May God bless u for the great work u did in my motherland country uganda. #Silvia and your team thanks so much. Let the world know u too. Lol.

  2. Mont Artista-pintora

    En aquest món hi haurien de haver-hi més DERICK… I segur que seria “UNA MARAVILLA”

    Gràcies Silvia per compartir-ho

  3. Ayebale Paul

    Well this was so Marvelous, first of all it sounds so funny but I have to admit it,
    Natwaluma Derick is my older brother , I grew up with him for some years ago, with all the experiences about him shared here feeling ashamed I never knew this is what God had created before me on this Universe all this time, Big Thoughts, big Dreams oh my Godness Indeed THIS IS SO “AWESOME” God bless you My Awesome Brother.

  4. Justine

    This comes as no surprise. I have know Derrick long enough and the only impression i have of him is KIND and GENEROUS* He has a HEART bigger than his SIZE,lol! MAY GOD GRANT YOU ALL YOUR HEART’S DESIRES .

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *