Jo sóc…

Jo sóc una escriptora que ensenya. O una professora que escriu. L’ordre dels factors no altera el producte. Realment, és difícil dir on comença una i on acaba l’altra. Tot està connectat.

Quan vaig començar a estudiar filologia anglesa, l’any 2001, ho tenia molt clar. Prenent aquell camí, sumava la meva passió per la literatura –anglesa i d’arreu del món— amb la meva necessitat d’oferir una eina que fes lliures i capaços als meus futurs alumnes en aquest món boig i frenètic.

silvia fernandez serrano_taller

Ensenyo i escric perquè és injust no compartir totes les coses que jo he après. Escric i ensenyo per a emocionar i despertar.

És un repte fascinant activar les emocions d’un lector, aconseguir que miri dins seu i reconegui sensacions que la monotonia de la rutina s’obstina en callar: una trampa perillosa.

Qui no es reconeix a si mateix tampoc veurà, sentirà i olorarà allò que l’envolta. El lector ha d’estar ben despert, ha de saber trobar els errors de la societat i preguntar-se si hi ha res que pugui fer per millorar-la.

Les aules són un bon lloc per aprendre a ser millors. El despertar de l’alumne, les seves emocions, són un altre repte tant o més exigent que l’anterior. Si al bell mig d’una classe copseu un somriure,  us interromp una pregunta quan parleu, observeu com uns ulls escodrinyadors s’obren de bat a bat, o veieu que els nanos treballen amb tanta autonomia que l’únic que podeu fer és gaudir de l’escena significa que sí, que ho heu aconseguit.

Deixeu-me subratllar una cosa: el despertar l’interès pel coneixement és tan sols una petita part del meu objectiu. El lector i l’alumne s’han de fer forts de forma integral, descobrint quines actituds i habilitats cal tocar per convertir-se en una gran i bona persona en aquesta selva de la civilització.

Per què escric novel·la històrica? Les modes passen, es renoven els hàbits, se substitueixen els sistemes, però les emocions no canvien.Per desgràcia, certs problemes que ens avergonyeixen avui dia ja existien fa vuitanta anys, o fa quatre-cents. Encara ens queda un llarg camí per superar les nostres limitacions i demostrar el millor de cadascú.

Bé, doncs aquesta sóc jo, el meu imaginari i el meu ofici. Us ve de gust acompanyar-me?