Rock live!!!!

La veritat és que hi ha força públic. Si més no, el suficient com per tenir la sensació de que arribar fins l’escala que porta a l’escenari és un sorteig constant d’onades amb mar de fons: difícil, bo i estar les aigües en calma. La remor de les converses  és tan entusiasta que no fa més que pujar el llistó de la nostra exigència, la dels cinc de La Freak Band: la banda de rock –encara no sabem si alternatiu, punk, hard, o tot plegat- amateur que aquest divendres 10 de febrer de 2017 dóna la cara per primer cop.

Arrepleguem quatre coses a la cambra de la rereescena enmig d’una espècie de desordre sota control. Ens barrem el pas buscant el que ens fa falta sense molestar-nos, fem un cop d’ull a sobre i a sota la taula potser sabent que no té sentit buscar res allà perquè en realitat és just aleshores que ens adonem de la presència d’aquell moble menut, disfressat amb el blanc de la paret. Fregades de mans. Esbufecs. Acudits que en condicions normals ni tan sols els hauríem considerat com a tals però que, així i tot, ens arrenquen les riallades més viscerals. I molta, molta il·lusió coberta amb sal de nervis.

Repertori del concert debut de La Freak Band. (Foto: Alberto Gallego)

Ja no hi ha marxa enrere perquè han començat a ploure les primeres notes. Relaxo la respiració per acostumar-me al vertigen de les càmeres de mòbil i de totes les cares que hi ha a la penombra darrere els focus de colors: les cares encuriosides, les engrescades i també les neutres, aquelles que no ens diuen si ens estan escoltant amb el mateix interès que un tastador estudia un vi, o si tan sols tenen l’esperança que la propera cançó sigui millor que la present.

En qualsevol cas, aquest no ha de ser el meu problema ara mateix. Jo em deixo portar. Sí. Jo em deixo contagiar per la confiança que m’inspiren els meus companys mentre toquen; tot el que he de fer és el que he assajat desenes de vegades: sentir el caràcter dels personatges o els temes que s’amaguen a cada estrofa i representar-la, amb l’avantatge afegit que m’apassionen aquestes cançons. Al capdavall, fer música no és tan diferent a plasmar idees i emocions en un paper; aquí també cal ser honest i autèntic per a poder emocionar a aquells que tens al davant.

Gaudeixo. Gaudim malgrat el neguit de poder fracassar.

I s’acaba. La música, les llums de colors, l’exigència. El meu món es torna a posar al seu lloc poc a poc, igual que si m’acabés de despertar, bàsicament perquè sembla que no sàpiga on sóc, que no comprengui ben bé per quin motiu he anat a parar a sobre d’aquell escenari. Tampoc puc dir res. No em surt de dins. Només tinc esma per somriure i per buscar mirades còmplices al  meu voltant. Aleshores veig en els ulls dels meus companys el mateix arqueig que noto en els meus. No em fa falta res més.

One thought on “Rock live!!!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *